enfoques: amb el temps

lunes, 17 de enero de 2011

amb el temps

amb el temps

… amb el temps
tot esdevé no res
i l’oblit s’ensenyoreix
de la nostra disbauxa.

Mar, amor, la por
i la mort que ens assetja
cada segon…

Vida i poema
travessen el cor.

Naufragi de mots.
Màscares i silencis.

La Nit ens ha fet
captius de l’enyor.

I encara que sembli mentida…
No, no estic boig.

con el tiempo

… con el tiempo / todo se vuelve nada / y el olvido se apodera / de nuestro desenfreno. / Mar, amor, el miedo / y la muerte que nos acosa / a cada segundo…/ Vida y poema / atraviesan el corazón. / Naufragio de palabras. / Máscaras y silencios. / La Noche nos ha hecho / cautivos del recuerdo. / Y aunque parezca mentira… / No, no estoy cuerdo.