És diumenge
dia 15 de setembre, son les onze del matí, m’envalenteixo, imprimeixo el anunci de venda Peugeot 207, a fi de veure’l al carrer Impremta, m’equipo,
mascareta, mòbil carregat, la Canon PS <G1X Mark III, penjada al coll. En un
tres i no res soc al carrer.
M’acosto al
carrer Impremta el Peugeot no hi és, faig un tom per els voltants i no el
trobo, em pregunto “deu ser al garatge”
El diari Ara
a la benzinera. En cavat m’acosto al Parc “Les Roques” per fer unes fotos a l’arbrat.
Son lletjos, mals girbats, ara el estar mig despullats es quant es veuen mes lletjos.
En cavat dong la volta per el parterre de l’autovia, una família aplega olives,
d’unidor entenen un culs de sacs, uns tendals parat en plena pendent. Recordo
quant de petit ajudava al pare a collir-les, d’una en una, els dits de les mans
quedaven encetats de tant arrossega’ls per terra, feia sempre fred.
Res no trobo
cap motiu per fotografiar, unes floretes grogues, una boca d’un túnel, una
atzavara, herbetes, paret de pedra.
Faig camí,
amb creu amb famílies, nens, patinets, bicicletes, el camí crec que es diu “Camí
de Can Xeca” arribo al Camp de Futbol, una foto a l’alzina centenària. Vaig a
para el Parc dels Pinetons” d’allà al “Barri de Querol” escorcollant herbes al
mig dels enciams, li pregunto Son trebols? No, no son ortigues, ara es quant m’adono que porta guants, per evitar
les picades, no m’atreveixo a fotografiar-lo. Arribo al final del carrer, les
vinyes mig palades, lletges, molt lletges. Paret de pedres seca, no troba cap
motiu guapo per fotografiar.
A casa, encara
notant l’escalf de sol a l’esquena, penso:
Que trist
tot plegat, tothom amb mascareta, es un tapaboques que ha vingut per quedares. Xoca
veure els nens petits ja amb la seva posada, nosaltres mes grans també, tots
doblegats per el bitxo. Por NO...pànic si, basarda també. QUE TRIST TOT PLEGAT.
jrrof
1 comentario:
Una abraçada, Josep.
Publicar un comentario